L’any 1789, el poble de França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta. Els ciutadans francesos, molestos amb aquesta situació es comencen a plantejar una necessitat de canvi.
La nostra història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.

René, és un penques amb molt talent que viu en una companyia de teatre de Comedia de’ll arte i és l’amant de Camila, una jove actriu d’una bellesa i sensualitat extraordinàries. Per altra banda, trobem a Louis que ha estat adoptat pel Marquès de l’Echalonne i que és un intel·lectual que s’encarrega de la biblioteca de Palau i viu enamorat d’Olympia (que és la promesa del Marquès).

Els personatges fan un viatge fins a París on trobaran els seus destins: Olympia es casarà a Versalles amb el Marquès, la companyia ambulant presentarà el seu espectacle al teatre dels Italians i el poble aconseguirà la seva llibertat, igualtat i fraternitat quan prengui la Bastilla.

En aquest context de revolta i canvis, Scaramouche, un heroi emmascarat esdevindrà el defensor del poble que escriurà pamflets revolucionaris i s’enfrontarà amb l’aristocràcia donant esperança a tothom.

La Revolució francesa que tothom acostuma a considerar que es va iniciar el 14 de juliol de 1789 amb la presa de la Bastilla, va culminar tot un moviment polític i filosòfic -la Il·lustració, l’Enciclopèdia- que qüestionaven el poder absolut de la monarquia i de l’església i reclamaven per al poble treballador el vot necessari per influir en la política del país.

Les conseqüències històriques, morals i culturals d’aquells anys que van canviar el món són enormes: la Declaració Universal dels Drets de l’Home, la participació dels ciutadans en la vida política a través dels clubs que havien d’esdevenir el que actualment coneixem com a partits polítics, la consciència de classe dels treballadors, la divisió ideològica entre “dreta” i “esquerra”, la divisió del poder en lesgislatiu, executiu i judicial, etcètera.

Al mateix temps, moviments tan importants com l’abolició de l’esclavisme, la lluita per la defensa dels drets de la dona, el divorci, l’escola pública, i tantes altres reivindicacions converteixen la Revolució Francesa en la pedra angular sobre la qual es construeix el món occidental d’avui dia, i ens va fer a tots els europes -ens va parir- amb les virtuts i els defectes que encara avui ens donen contingut.

A Scaramouche parlem de nosaltres mateixos: de les excitants sessions de cinema de dissabte a la tarda en què ens emocionàvem amb les pel·lícules de capa i espasa -amb l’Scaramouche d’Stewart Granger, amb El presoner de Zenda, Els 3 Mosqueters, El tulipán Negro…- i de les nostres inclinacions cinematogràfiques que, més tard, es van completar amb pel·lícules indispensables com La carrosse d’or de Renoir, o les lectures dels grans autors del teatre, començant per Shakespeare i la seva Comèdia dels errors, passant per Goldoni i per Molière, i aturant-nos una estona en el Büchner de La mort de Danton.

L’entrexocar dels florets, la màscara que protegeix el nostre heroi -que també té punts de contacte amb el Zorro- ens va fer delir i gaudir i esperem que ara torni a fer-ho amb els espectadors joves que puguin sentir-se interessats per aquesta obra, entenent com a “joves” tots aquells que són capaços de sentir-se atrets i exaltats per les comèdies d’amor, aventures i revolució.

La primera guspira del projecte la va encendre l’Albert Guinovart amb la seva proposta de crear un espectacle a partir de la novel·la i la pel·lícula. Quan li vam preguntar si volia que constés que havíem partit d’una idea seva va respondre que més aviat li agradaria que féssim constar que havíem partit d’una il·lusió seva. I tots ens n’hem encomanat, d’aquesta il·lusió.